Solidaritat i retallades

Molts de nosaltres moguts pel nostre esperit solidari, i sabent que hi ha gent que ho està passant molt malament a nivell laboral podem subscriure frases com la del comunicat de l'Abat Oliva de Ripoll: "Podem acceptar solidàriament una rebaixa del sou, però de cap manera retallades indiscriminades en educació."

Jo seré solidari amb els ciutadans amb part del meu sou davant d'un terratrèmol o un tsunami però NO per sanejar les arques d'un estat depauperades pels diners que s'han hagut de deixar:

1. A la banca, que ha fet hipoteques a 'ninja', bombolla immobiliària, bonus i acomiadaments milionaris, tot i la mala gestió, etc.
2. A uns polítics, que han invertit en AVE o aeroports sense viatgers;

I a sobre sentir que el deute públic és tan gran (menor que el privat), que hem estirat més el braç que la màniga, que no es podia mantenir el nostre estat del benestar.

Quan desapareguin els paradisos fiscals (com volia el putero de l'Strauss Khan),

quan es persegueixi el delicte fiscal i es recuperin els 70.000 milions d'euros evadits,

quan es jutgin els banquers i polítics corruptes (com a Islàndia),

quan desapareguin les SICAV (que només tributen un 1%)

i les rendes del capital tributin més que les rendes del treball;

em podré pensar que faig amb el meu sou.

S.H. INS Alba del Vallès


COMUNICAT DEL CLAUSTRE DE PROFESSORS DE L'INS ABAT OLIBA DE RIPOLL

El claustre de professors de l’Institut Abat Oliba de Ripoll reprova per àmplia majoria el decret de mesures que el Departament vol aplicar el curs vinent.

Tothom sap que el paquet d’hores lectives assignades en funció del nombre de grups d’un centre eren la peça clau per a fer les adaptacions pertinents a la realitat de cada centre. No eren exclusivament hores de reducció per a l’exercici d’un càrrec (caps de departament, coordinacions de cicles, coordinació pedagògica, etc) sinó que actuaven de comodí, el marge de maniobra que tenien els equips directius per als projectes específics de centre (revista, ràdio, extraescolars, programes interns de millora, etc.).

Reduint a la pràctica les hores de coordinació a la meitat qui s’animarà a implicar-se voluntàriament a exercir aquestes funcions?

L’ampliació de les hores de permanència de 25 a 28 hores setmanals, a què respon exactament? Serviran per a fer què? Què persegueixen?

S’intueix que darrera de totes aquestes mesures hi ha un programa amagat, un propòsit que no s’explica. Per què hem d’acceptar la imposició d’unes mesures que no responen a res?

A l’Abat Oliba hem decidit emprendre una sèrie d’accions per aturar aquest decret. De cara al curs vinent hem plantejat d’entrada:

1. No fer sortides ni viatges.

2. No assumir cap càrrec unipersonal.

3. No posar notes al SAGA.

I d’una manera immediata:

· Crear comissions de treball

· Celebrar una assemblea setmanal amb tot l’alumnat per informar i debatre els temes més candents de l’educació.

· A més hem decidit congelar transitòriament l’aplicació del Programa de Qualitat a què estaven inscrits i per tant a no sotmetre’ns a l’auditoria anual prescriptiva.

· A fer arribar una carta a la Consellera manifestant el nostre desacord i la nostra negativa a acceptar la implantació de les mesures acordades pel Departament.

Ens hem de moure, de manera coordinada i massiva. Per això fem una crida a tots els centres de primària i secundària de Catalunya per emprendre accions similars a les nostres. Amb l’educació no s’hi juga i amb nosaltres, tampoc.

Podem acceptar solidàriament una rebaixa del sou, però de cap manera retallades indiscriminades en educació. Què s’han cregut? De veritat creuen que podem absorbir 15.000 nous alumnes sense ni una nova contractació?

No esperem les consignes dels sindicats. Comencem-nos a moure.

Abat Oliba de Ripoll
23 de febrer de 2012